Doncs això, altre juliol, altra festa a Torredembarra, en aquest cas la del Quadre de Santa Rosalia. Ja se n’ha parlat de l’origen d’aquesta festa en aquest mateix blog… així que només una reflexió: la estructura d’aquesta festa major és completa, per la senzillesa però també per la plentitut d’actes…

Us apuntem els actes dels dies centrals: vigília i dia de la festivitat.

Dimecres 14 de juliol – La vigília. El correfoc i el ball de Festa Major

• A les 12 h, a la plaça del Castell - Repic de Festa Major de les campanes i enlairament de dotze coets
• A les 18 h, pl. de l’Escorxador, baixada de Sant Antoni, c/ de Santa Rosalia, c/ de Gibert, c/ d’Antoni Roig, pl. de la Font, pl. de la Vila, c/ de Joan Güell, pl. del Castell, c/ del Freginal, baixada de Sant Antoni i pl. de l’Escorxador
  Cercavila del Seguici Popular Infantil amb el Ball de Diables Infantil, la Mulasseta, el Ball de Bastonets, el Ball de Pastorets, el Ball del Patatuf, el Ball de Nans i Colla Infantil dels Nois de la Torre
• En acabar, pa amb vi i sucre
• A les 21.30 h, al parc de Cal Llovet – Concert tradicional de Festa Major a càrrec de l’Orquestra Maravella
• A les 21.45 h, al passeig de la Sort, c/ de la Sort, pl. de la Font, pl. de la Vila, c/ de Joan Güell i pl. del Castell
  Correfoc a càrrec de la Mulassa, Diables de Sant Pere de Ribes, Diables del Morell, Drac de Vilafranca, Diables de Tarragona, La Virgília i Ball de Diables de Torredembarra.
• A les 24 h, al parc de Cal Llovet - Ball a càrrec de l’Orquestra Maravella
• A les 24 h, Concert Jove a l’aparcament Mañé i Flaquer
  concert jove a càrrec de l’Orquestra  Mitjanit i dj

Dijous 15 de juliol – La festa. La processó votiva

• A les 8 h, pels carrers de la vila - Matinades amb els Grallers de la Torre
• A les 9 h, a l’església de Sant Pere Apòstol -  Missa Primera
• A les 11 h, a l’església de Sant Pere Apòstol – Solemne Ofici Eucarístic, acompanyat per la Coral Santa Rosalia
• A les 17.30 h, a la pl. de Mn. Joaquim Boronat – Plantada d’elements del Seguici Popular
• A les 18 h, de la pl. Mn. Joaquim Boronat al c/ de Joan Güell
  Anada a processó, amb el Ball de Diables, el Ball de Serrallonga, la Mulassa, el Ball de Bastons, el Ball de Pastorets, el Ball de Gitanes, el Ball de Nans, els Gegants i la colla castellera Nois de la Torre
• A les 19 h, al c/ de Joan Güell, c/ Ample, c/ Major, pl. de la Vila, c/d’Antoni Roig, c/ de Gibert, c/ de Santa Rosalia, c/ del Freginal i pl. del Castell
  Processó votiva del Quadre de Santa Rosalia, precedida del Seguici Popular de la vila. La Fanfara de Torredembarra  acompanya el Quadre de Santa Rosalia
• En acabar la processó, a l’església de Sant Pere Apòstol – Missa votiva
• A les 21.30 h, a la Sala de Plens de l’Ajuntament – Homenatge a la família Batet Miracle

http://www.torredembarra.cat/noticias/detall/610/festa-del-quadre-2010

Ja fa dies que ha passat Sant Joan i la dinàmica que venia de pujada des del maig-abril ara ha explotat en un cúmul d’activitats difícils de seguir al dia a dia… activitats que es barrejen amb algunes novetats interessants de comentar…

Ja és en funcionament la web de la Candela 2011, des d’on tothom qui vulgui ja se’n pot fer voluntari

Les Decennals 2011 s’apropen i com no podria ser d’altre manera pels temps que corren, també s’estan posant al dia. Aquesta setmana ha sortit a la llum la web de les festes, mentre s’ha presentat oficialment el facebook i el twitter, que informaran de totes les novetats de les festes grans de Valls.

Ja està en ple funcionament. Tot i faltar prop de 200 dies perquè comenci la festa grossa, ja s’ha publicat la web oficial de les festes decennals de la Candela 2011. A part d’un recorregut per la història d’aquestes festes, també s’hi trobarà tota la informació que generi l’edició del 2011, des de les notícies fins a la programació, que es publicarà més endavant a la xarxa. Aquí no s’acaba, però, l’aposta per les noves tecnologies, ja que s’ha presentat el facebook de les Decennals que ja compta amb prop de 500 persones adherides, sense oblidar el twitter de les festes. A la web oficial, com a novetat, tothom qui vulgui ja es pot inscriure com a voluntari, sota el lema: ’10 + tu= 11. Amb tu treurem la millor nota!’. El compte enrere per la Candela 2011, doncs, ja ha començat.

http://www.vallsdecennals2011.cat/

http://www.vilaweb.cat/noticia/3752881/decennals-passen-xarxa.html

No és l’objectiu ni té el costum aquest blog d’afegir o fer difussió de les activitats dels partits polítics… però per trencar la rutina, i perquè el contingut és d’interès de les enitats del nostre entorn, afegim dos articles apareguts en l’edició del Pont del present mes de juliol.

Abans, però recuperem un proejcte de “Casal d’Enitats” que van elaborar les entitats de la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional d’Esplugues, de la qual, el Ball de Diables en forma part

Descarrega el projecte

Per una banda, Enric Giner (PSC) parla del suport que dona l’ajuntament a les entitats de cultura popular i tradicional d’Esplugues, i la vàlua que tenen pel seu partit.

Per altra banda, Jordi Figueres (ERC) parla del famós Casal d’Entitats, del seu periple i com mica en mica es va definint el seu finançament.

L’arribada de Santa Margarida té un significat molt concret pel nostre Ball de Diables. La Festa Major de la Riera és el símptoma evident de l’arribada de Santa Magdalena (22 de juliol) moment durant el qual nosaltres representem el nostre Ball Parlat.

Potser per això, i en la cerca de inspiració i referents per a la nostra diada, la visita a aquesta vila s’està marcant en el calendari de manera gairebé fixa… i ja farà uns anyets que ens anem apropant de manera reincident.

El format, no deixa de ser peculiar i molt pedagògic ja que el fet que el convidat pugui fer el seu Ball Parlat, fa que la trobada col·loqui l’accent més aviat en el Ball Parlat que no pas en el cercavila, com passa en la majoria de festes majors (inclosa la nostra), on els convidats només participen del correfoc.

Els darrers anys, que recordem, han visitat la Riera:La mostra de Balls Centenàris, Esplugues de Llobregat, Sant Quintí de Mediona (Ball de Diables infantil), Vilafranca del Penedès, Tarragona… i la memòria ja es perd…

Enguany, el Ball de Diables de Cervera, els Carranquers, visiten la Riera… oportunitat indiscutible de veure’ls en acció i a més fent el seu ball parlat…

http://balldediables.org/

L’any passat vam editar, per primera vegada, un cartell del nostre Ball Parlat. El fet és que no hi havia cap motiu més concret que perque teníem ganes de fer-ne un i algú va tenir una idea brillant. Tant va agradar el cartell que el debat de si el passàvem per impremta o no va ser absurd.

Enguany no ens podem permetre econòmicament fer el mateix, per la qual cosa, i aprofitant els darrers esdeveniments, i el que se’ns dubte serà tema repetit en els diferetns Balls Parlats de les colles d’arreu, hem fet això:

Fa un any, vam decidir començar a mirar de canviar els nostres vestits… concretament xerrant amb el x.a. de vilafranca, va ser ell, que sense saber-ho, ens va dona l’empenta final per poder tirar-ho endavant, i és en aquest punt on també cal agrair-ho.

Precisament no hem tingut el suport que hom hagués esperat, però tant ha estat la nostra determinació (amb les seves i moltes mancances i errades, no penseu que tot ho fem bé) que aquí ens trobem, fent la darrera carrera per poder arribar a temps… hi arribarem?

Perquè un vestit nou de diable es dóni per enllestit i pugui lluïr-se el proper dia 22 de juliol ha de passar el següent:

• 10 Tenir la inquietud de canviar de vestits i consensuar-ho amb tota la colla
• 9 Elaborar un projecte de vestits i aconseguir tenir un prototip

  

• 8 Aconseguir la tela necessària per a la confecció de tots els vestits i algú (modista) que ens el faci
• 7 Anar a prendre mides individualment per a la millor acoplació del vestit en cada cos
• 6 Esperar que la modista tingués els vestits fets
• 5 Pintar els vestits
• 4 Tenir fetes les banyes
• 3 Cosir les banyes
• 2 Fer un penja-robes per poder deixar els vestits a les Naus
• 1 recompensar-nos sentimentalment i moralment a nosaltres!   La nostra recompensa és clara no? Serem com uns nens amb sabates noves el dia del meu aniversari, el dia de Santa Magdalena!)

I continuant amb els aniversaris de les diferents entitats de cultura popular d’Esplugues de Llobregat, ara toca el torn de l’Esbart Vila d’Esplugues, una entitat d’esbart, que tot i estar acostumada a actuar sobre un empostissat, podem dir que està totalment integrada dins dels diferents seguicis populars.

Entre els seus balls destacar el del Ginjoler (celebrat per Santa Magdalena) i el del Babau (ball pla tradicional d’Esplugues documentat pel Joan Amades), i moltes altres activitats, algunes fora de l’àmbit popular i tradicional.

Una entitat prou desconeguda, o si més no que no desplega tots els diferents balls, doncs pel que sabem tenen fins i tot un Ball de Gitanes i un Ball de Panderetes, tot i que no tenen una estructura tan estable com a altres contrades.

Us afegim els actes que es celebraran en breu.

————–

(extret de http://esbartesplugues.blogspot.com)

Adjuntem algunes imatges aparegudes a les revistes municipals editades per l’ajuntament d’Esplugues: el Pont i la seva publicació annexa: l’Agenda.

Les imatges corresponen a l’Agenda del mes de juny i juliol de 2010

Dia: 23 de Juny de 2010
Hora: a partir de les 18h
Lloc: Esplugues de Llobregat

El programa d’actes:

• 18h: Arribada de la Flama del Canigó i partit de Bitlles amb Coca i Pomada (al Robert). Ball de Bastons
  
• 21h: Correfoc
• 22h: Encesa de la Foguera i lectura del manifest de Sant Joan
• 22.45h: Sopar de carmanyola i revetlla
• Sorteig de la toia, i ball del fanalet

Aquest any, a més la flama portada des del Canigó tindrà un aire més proper, ja que destacades persones del Ball de Diables s’han apuntat a buscar-la aquest any! Esperem que arribin a temps per encendre la foguera.

Us afegim un text d’en Salvador Palomar, extret del seu blog ( http://lateiera.wordpress.com/ )  que a banda d’explicar els ritus associats a aquesta festivitat, explica una anècdota de Albarca (Montsant) on es veu clarament la relació entre el foc i l’aigua que comenta en Salvador…

Sant Joan, nit de foc i aigua

La nit de Sant Joan és una de les festes que compta amb un costumari més ric dins el calendari popular. Coincideix amb el solstici d’estiu, el moment de l’any en què hi ha menys hores de fosca i a partir del qual es comencen a escurçar els dies. La festa integra tot un seguit de pràctiques populars relacionades amb el culte al sol i l’arribada de l’estiu, que li atorguen un caire de nit màgica.

La nit de Sant Joan és la nit del foc i de l’aigua. En moltes poblacions s’encenia una foguera davant de cada casa on hi vivia un Joan. Antigament, les fogueres, enceses a les places, a les sortides de la vila o a les cruïlles dels carrers principals, tenien un caire purificador. Es creia que llunyaven el mals esperits, les bruixes i, amb elles, les possibilitats de tempesta o qualsevol altre inclemència meteorològica que pogués afectar les collites. També tenien una funció protectora a nivell individual: dansar al voltant de la foguera i, sobretot, saltar-la era una forma de deslliurar-se de males influències. Les cendres dels focs tenien, igualment, virtuts guaridores.

En la creença popular, mullar-se, a mitja nit o a la sortida del sol, tenia efectes beneficiosos. A més, l’aigua, aquesta nit, servia de base per a abundants ritus curatius i ordalies amoroses. Andreu de Bofarull, a mitjan segle XIX, descriu així el costumari reusenc de la festa:

«Siete cosas en estremo raras y contradictorias constituyen la velada y el día de San Juan, esto es, las hogueras y en oposición mojarse mutuamente; comer caracoles; los desaforados cantos de los rondadores de arrabales; los augurios de medianoche verificados en un barreño de agua y una clara de huevo. […] a más, sobre la misma hora, más de un rosal queda partido en dos mitades, entre cuyos troncos pasa y vuelve a pasar un pobre niño quebrado […] y por último, ir a tomar la buenaventura.»

Foc, aigua, encanteris, remeis populars, llegendes de tresors, creences màgiques… un ric bagatge de tradicions en una celebració que ha estat clau en la vida de les nostres comunitats. La nit de Sant Joan ha estat moment de festeig i de relació entre els joves, un temps de trangressió que atorgava als més joves el protagonisme: la canalla que arreplegava fustes per bastir una foguera en qualsevol cruïlla o espai obert. Els joves per als quals la nit era el necessari moment d’iniciació, sense el control dels adults.

Foguera al barri Gaudí. Reus (1997)

Avui, foc i aigua han perdut bona part del seus simbolismes ancestrals. Les fogueres –moltes menys que en el passat, i força més regulades– són encara referent de la festa. En alguns pobles acostumen encara a tirar-se aigua, els uns als altres, pel carrer, la tarda del 23 de juny. Aquest era un costum de jovent, per bé que obert a tota la població. Els xics remullaven les xiques i les xiques els xics. Era un joc, com tants a la cultura popular, de provocació, assumida col·lectivament. Ja se sap que, segons com, l’aigua per compte d’apaivagar el desig l’incrementa. Els banys de mitjanit tenien moltes virtuts. Fins i tot es deia que una forma segura de trobar parella era, per a les noies, abocar una ferrada d’aigua sense mirar, sobre el primer que passava pel carrer, al punt de la mitjanit. En el transcurs de les meves recerques sobre memòria oral, he aplegat testimonis d’algunes senyores, explicats des de la distància d’una joventut ja prou llunyana, que il·lustren prou bé la funció de l’aigua en la festa. Avui, en els pobles on s’han conservat aquestes pràctiques, són molts cops, costum només de canalla.

La nit de Sant Joan mostra una mena d’ecologia simbòlica que no coincideix necessàriament amb els criteris de reciclatge i estalvi del present. La incineració de materials potser reaprofitables –fins i tot d’alguna cadira en bon estat, si el propietari es despistava– o el malversament d’aigua en pobles on no abundava, no s’adiuen massa amb els discurs del present.

En un poble tan mancat d’aigua com Albarca, a tocar de Montsant, que no ha comptat amb canalització a totes les cases fins aquest segle XXI, el 23 de juny «hi havia el costum de mullar. Qui sortia al carrer era mullat. Era, sobretot, dels nois i les noies joves. Això es feia al vespre, després de sopar. Com que les noies no sortien al carrer a mullar, sino que tiraven l’aigua des dels balcons, els nois feien servir màquines d’ensofatar per llançar l’aigua des de baix». Això m’ho explicaven de la primera meitat del segle passat, quan calia anar a buscar l’aigua, carregant-la amb l’animal, a unes fonts que no eren precisament a tocar del poble!

http://lateiera.wordpress.com/2010/06/22/sant-joan-nit-de-foc-i-aigua/